Filà dels Moros Vells - Banyeres de Mariola

Usuari

Contrasenya

• Reducir tamaño del texto
• Aumentar tamaño del texto
• Imprimir
• Volver

CRÒNICA 2011 – 2012

 

El ser humà sempre ha tingut la inquietud d'escriure tot el que passa al seu voltant, anomenant estes persones cronistes, que han fet al llarg del temps que coneguem moltes dades i fetes dels nostres avantpassats.

 

Prova eloqüent d'això va ser el propi Rei Jaume I que va escriure el gran llibre de la “Crònica dels Fets”. Ja més pròxim però inclús llunyà en el temps, el gran botànic Cabanilles també va mantindre la memòria viva amb les seues cròniques enriquint així el nostre patrimoni cultural.

 

Així, hem de seguir en la nostra labor d'anar redactant tot el que succeïx en la nostra filà perquè futures generacions puguen saber tot quant passava en les festes de moros i cristians i, més concretament, en els Moros Vells

 

 

Relíquia 2011

 

2 de setembre, vespra Relíquia

 

A les 22 hores es va fer en el maset del carrer Pizarro el sopar de sobaquillo de la vespra de la festa de la Relíquia. Com és costum, va amenitzar la vetlada la banda de música de Relleu, oficial de la Comparsa, fins ben entrada la matinada. Cal destacar la massiva assistència de festers i alguns convidats, omplint per complet les dos naus del maset.

 

3 de setembre, Entrada Relíquia

 

 

Més tard i abans de començar la desfilada uns núvols amenaçaven tempestat i així va succeir però sense molestar al transcurs de la festa perquè el fort ruixat va durar uns vint minuts i després va tornar a lluir el sol.

 

Les portes del maset es van tornar a obrir una hora abans de començar a desfilar la filà per a prendre algun refresc davant la calor regnant.

 

La filà va començar la desfilada des de la “Font Bona” a les 19'15 hores. Van participar 31 esquadres i 9 carrosses, inclosa la carrossa de la Mahoma que tancava. La desfilada dels Moros Vells va finalitzar quan sonaven en el campanar de l'Església les 21 hores.

 

A les 00'30 hores, després del sopar gelat que es va servir en el maset del carrer Pizarro, va tindre lloc el Cercavila. Va transcórrer perfectament amb l'ambient festiu habitual. La confecció del fanal va estar a càrrec de l'esquadra “La faixa fluixa” la qual va fer un camp de futbol de gespa amb porteries i damunt un barret de Moro Vell amb ulls i un braç amb un dit furgant en un ull, imitant tota la polèmica futbolística de l'estiu entre l'entrenador del Real Madrid i el 2n entrenador del F.C. Barcelona succeït en un partit de la supercopa d'Espanya.

 

4 de setembre, dia de la Reliquia

 

 

 

Després de la Diana va tindre lloc en el maset del carrer Pizarro un esmorzar. Posteriorment un considerable nombre de festers acompanyarem als representants de capitans a l'Ajuntament per a assistir a la Missa Major

 

La Confraría de Sant Jordi va iniciar fa uns anys un camí nou en les festes de la Relíquia: convidar a esta festa, pròpia de Banyeres, a institucions, entitats, pobles i llocs vinculats a Sant Jordi que compartixen patronatge. Enguany va ser convidat a presidir la missa solemne el Sr. Arquebisbe de Saragossa, D. Manuel Ureña Pastor, natural d'Albaida, màxim representant religiós d'Aragó, que té per patró a S. Jorge.

 

 

 

A la capitania que es va celebrar posteriorment, van acudir al maset del carrer Pizarro les autoritats civils i eclesiàstiques presents en la Missa Major firmant en el Llibre d'Or de la Comparsa el predicador. Va ser obsequiat amb un llibre sobre la història i un cd de música festera, referits als Moros Vells.

 

 

També ens va visitar D. Miguel Sempere Calatayud, frare franciscà de l'Orde de Frares Menors Franciscans situada a Carcaixent, el qual també va concelebrar en la missa. Este frare és natural de Banyeres i descendent d'una gran família d'ambaixadors moros, la família “Del Mas”.

           

 

 

En els diferents actes de la Festa de la Relíquia, la Comparsa, al no disposar de Capità, va estar representada per membres de la Junta Directiva a detallar:

-           ENTRADA: Juan Gil Albero i Mª Lutgarda Vañó Belda

-           CERCAVILA: Antonio Sempere Bernabeu i Mª José Vañó Belda

-           DIANA: Fructuoso Ribera Belda i Mª José Vañó Belda

-           MISSA MAJOR: Jorge Sempere Avellán i Adelina Molina del Vas

-           VOLTETA: Rafa Pont Payá i Mª Lutgarda Vañó Belda

-           PROCESSÓ: Rafael Beneyto Miró i Mª Lutgarda Vañó Belda.

 

30 de setembre, sopar de germanor

 

D'èxit rotund es pot considerar el sopar de germanor que van convocar les filaes de Moros Vells, Jordians, Estudiants i Contrabandistes, les quals tenen els seus “masets” en el carrer Pizarro. Els festers que van assistir al sopar de sobaquillo van ser convocats a les 21.30 hores. Les taules es van montar al llarg del carrer, regnant un gran ambient de camadería entre totes les filaes. Es van comptabilitzar uns 420 festers entre les 4 comparses dels què 160 eren moros vells.

           

 

15 d'octubre, XXV aniversari de la banda de música “La Lira” de Quatretonda

 

 

Es van desplaçar fins Quatretonda amb autobús quasi tots els membres de la junta directiva. Van ser rebuts per la junta de la banda i els van mostrar les seues instal·lacions. Acompanyats d’una xaranga van fer una visita cultural per la població i al tornar al carrer on es troba la seu ja tenien el dinar preparat.

 

 

Van disfrutar d'una paella gegant, servida pels membres de la banda. Van compartir taula i tovalles amb les poblacions en què són banda oficial: Els Marrocs de Sax, Creuats de Cocentaina, Mosqueters d´Albaida,…Ibi, Onil, Castalla, Caravaca de la Cruz, Elx, Altea,…. Uns 600 comensals.

 

Acabat el dinar van amenitzar amb unes peces musicals per a fer ambient destacant la interpretació de Manta a Quadros i la marxa mora Als Moros Vells. Este detall va omplir de goig a quants moros vells estaven allí.

 

Van acompanyar a les comparses fins al Poliesportiu Municipal per a canviar-se i participar en una desfilada. Algunes filaes havien portat els seus trages –no era el nostre cas-. A les 6 de la vesprada va començar a desfilar-se. Va estar molt ben organitzat, com si fóra una entrada de moros i cristians. Primer les filaes cristianes i després les mores, participant fins 12 bandes amigues que també els van acompanyar durant eixe dia. La Lira va participar formant dos grups.

 

 

Van pensar en tot, megafonia, caps batidors, inclús un ballet organitzat amb les dones jóvens de la pròpia banda i que separava els dos bans. Va ser una desfilada peculiar, perquè la població no celebra festes de Moros i Cristians. Això propicià que tots els habitants acudiren a disfrutar de les esquadres i a aplaudir sense límit.

 

 

 

22 d'octubre, Assemblea Ordinària

 

Es va celebrar a les 18'00 hores l'Assemblea General Ordinària posterior a la festa de la Relíq. Cal destacar que en el capítol de precs i preguntes es va presentar una proposta per a convocar una Assemblea General Extraordinària per a modificar en el reglament intern de la Filà l'ús de la barba en les dones en la festa. Es van presentar unes 160 firmes de festers sol·licitant la dita assemblea, número més que suficient d'acord amb l'article 30 punt 3 del reglament, on es detallen les normes per a convocar una assemblea general extraordinària.

 

26 de novembre, Assemblea Extraordinària

 

Tal com es va anunciar en l'anterior Assemblea Ordinaria, en temps i forma es va convocar per a este dia l'Assemblea Extraordinària a les 17 hores en primera convocatòria i a les 18 hores en segona convocatòria, acudint a esta segona convocatòria un nombrós grup de festers i festeres. L'orde del dia: va ser el següent:

 

1r.- Debat i aprovació o no, de la proposta de modificació del Reglament de Règim Intern de la Comparsa per a suprimir l'ús de la barba en l'esquadra oficial, pal·li relíquia, pal·li cementeri i estafeta, quan es tracte de festeres; proposta avalada per les firmes de més d'una quarta part dels festers.

 

2n.- Debat i aprovació o no d'altres propostes de reforma del dit Reglament.

De tot allò que s'ha succeït es dóna complida informació en l'acta extraordinària d’eixa assemblea. D’esta pot destacar-se el resultat de la votació del principal punt de l'orde del dia que era el possibilitar que les festeres no hagen d'utilitzar la barba en els actes en què requerix el seu ús. El resultat va ser:

 

- Vots favorables a suprimir l'ús de la barba en les festeres: 193

- Vots en contra d'esta proposta: 29

- Vots en blanc: 2

- Vots nuls: 1

 

Esta data passarà a la història i marca un fita en l'evolució de la festa. A l'acabar l'assemblea, tots els assistents, tant els que estaven a favor d'una opinió com de l'altra, van coincidir en dir que la que havia guanyat era la Comparsa, fóra la postura que fóra, ja que durant tota l'assemblea es van respectar al màxim totes les postures i arguments exposats.

 

 

 

17 de desembre, sopar del pobre

El dissabte 17 de desembre es va celebrar el “sopar del pobre”, en el maset del carrer Pizarro, atés que el dia 22 era el sorteig de la Loteria de Nadal.

A l'esdeveniment van assistir més de 250 persones que pràcticament van omplir la nau principal del maset. El bon ambient nadalenc i les ganes de passar-ho bé van ser constants des del primer moment. 

En una intervenció molt breu, el president es va dirigir als presents per a desitjar-los sort amb la loteria i va dir: “…tant de bo en uns dies puguem tornar a reunir-nos per a celebrar el sopar del ric…”.

Durant el sopar es va fer una rifa on van ser sortejats nombrosos regals: botelles de vi, pernils, peces d'embotit i fins una estada en un hotel de Benidorm durant un cap de setmana.

La part musical va estar a càrrec del grup local “La Tranca”. Va interpretar temes de molts tipus, primer en el sopar i després en el ball que es va organitzar en la nau voltada.

 

Loteria Nadal i del Xiquet

La Filà jugava en la loteria de Nadal amb 4 € per papereta al número 91.214 del qual no va eixir agraciat amb cap premi. Amb la loteria del “Niño” vam jugar amb dos números, 2'40 € per cada número en cada papereta, (70.505 i 81.654). Amb este segon número vam tindre un poc mas de sort: va resultar agraciat amb el reintegrament de 2'40 euros per papereta.

 

4 de març, Missa en sufragi dels difunts de la Comparsa i Assemblea General

A les 10 del matí va tindre lloc la tradicional missa del primer diumenge de març en sufragi dels difunts de la Filà. Mitja hora abans es van reunir els festers en el Maset Vell per a arreplegar la Bandera. Allí es va poder observar que en les vitrinas expositores que hi ha davant de la barra de bar, els arxivers havien muntat dos panells explicatius de la història d’este maset. 

 

La missa va ser oficiada pel retor equatorià el pare Fernando. Va estar ajudat en les labors d'acolitat pel xiquet Octavio Calataiud Vañó. Les lectures van ser llegides pels festers Mª José Vañó Belda i Antonio Sempere Beneyto.

           

 

Després de la missa, va tindre lloc un esmorzar de coques i a continuació es va fer l'Assemblea General Ordinària amb els assumptes propis dels preparatius de les properes festes. Un dels punts importants va ser la primera ronda de l'elecció d'un nou president per a la Filà, de la qual van eixir els 5 candidats per a la pròxima elecció en l'Assemblea General del dia de Gloria:

-           Alicia Sempere Beneyto

-           Jorge Vañó Albero

-           Mª Teresa Aragonés Albero

-           Mª José Mataix Francés

-           Mª Francisca Beneyto Ribera.

 

18 de març, donació de sang

 

El maset del carrer Pizarro va ser escenari d'una donació de sang que va realitzar el Centre de Transfusions de la Generalitat Valenciana en coordinació amb el Banc de Sang Local “María Auxiliadora” adscrit a l'Assemblea Local de Creu Roja.

 

L'acció va pretendre captar nous donants i rebre la generosa contribució de les persones que ja donen sang de forma assídua en la nostra localitat. La Filà va brindar les seues instal·lacions i aprofità per a animar als festers que secundaren la iniciativa, sent la primera vegada que els Moros Vells acollien este tipus d'activitats.

El maset va estar obert de 9'30 h. a 13'30 h. i van ser 27 les persones que van donar sang. L'experiència va ser positiva encara que s'esperaven més donants. Però el dia era complicat per ser diumenge i calia sumar que es tractava d'un pont festiu.

 

24 de març, entraeta

 

En esta ocasió va haver-hi una novetat. Al coincidir en dissabte, la junta directiva va optar per fer un dinar en lloc d'un sopar com era costum i així tindre més temps per a poder disfrutar de la jornada festiva. Per eixe motiu els festers i invitats van ser convocats a les 14'30 hores en el Restaurant Mariola on es va servir el dinar. A continuació es van obrir les portes de la discoteca on es va poder ballar fins a les 20 hores que començava la desfilada.

 

Provisionats tots amb manta quadros i barret desfilem amb total orde amb 14 bandes de música i 43 esquadres. El desfile acabava a les 22 hores. Després d'un breu descans, a les 23'30 hores va començava al maset del carrer Pizarro una disc-mòbil que es va prolongar fins altes hores de la matinada.

 

1 d'abril, Diumenge de Rams, XVIII Concert Música Festera

 

El concert no va faltar a la seua tradicional cita del Diumenge de Rams en la seua XVIII edició. Va complir amb les expectatives en el que a novetats i qualitat musical acostuma els seus seguidors.

 

Autoritats, representants del món de la festa, festers i nombrós públic van omplir el maset de la Filà en el que representa un dels esdeveniments musicals més importants de l'any que hi ha a Banyeres, en tant al que respecta a música festera. Va ser presentat per Mª Lutgarda Vañó Belda i Jorge Sempere Avellán

           

La Societat Musical de Banyeres va oferir un variat repertori dirigit pel seu titular Rafael García Vidal. En la primera part va interpretar: Machaco (pasdoble), Xamarcai (marxa cristiana), Xabat (marxa mora), Alcoi Escata i Destral (marxa cristiana) i Jorge Mataix (marxa mora). En la segona part van sonar: Teatro Montecarlo (pasdoble), Muharib (marxa mora), Dei Gratia Rex (balet) i Sergio Guerola (pasdoble contrabandista). 

Va destacar la participació, com a director invitat, de Mario Roig Vila, director de l'Escola Municipal de Música “Ciutat d'Albaida”, professor de trombó i cap d'estudis del Conservatori Professional d'Albaida i director de la Xafigà de Muro i de la Unió Musical Contestana, qui va dirigir les tres últimes peces compostes per ell, una de les quals, “Sergio Guerola”, es va interpretar acompanyada d'una coreografia del Balet Òpera d'Ontinyent.

 

No cal ni dir-ho que el concert va finalitzar amb la interpretació de la nostra marxa mora “Als Moros Vells” obra amb què va donar començament a este concert allà per l'any 1995.      

 

8 d'abril, diumenge de Gloria

 

Els festers van ser citats a les 8 del matí en el maset del carrer Castell on es va servir café, timonet i herbero, per a, sobre les 8,40 h, dirigir-se al castell acompanyats dels “xirimiters del braçal” i procedir a la “Plantà de la Bandera”. L’acte va reunir multitud de festers sobre la fortalesa. A les 9,00 hores, mentres campanejaven les campanes, van començar a llançar coets des del pati d'armes i la torre de l'homenatge s'omplia per complet per a acompanyar José Ferrer “Gatxo” els seus companys d'esquadra per a complir amb el ritu de subjectar la bandera al pal i alçar-la a l'hora en punt.

           

 

Tot seguit es va resar pels difunts de la Filà de Moros Vells i també pels difunts de la Filà de Cristians que en l'antiguitat plantaven la bandera conjuntament en este mateix lloc fins a 1915, any en què els Moros Vells es van fer càrrec en solitari. Després festers i dolçainers van mamprendre camí del maset del carrer Pizarro on es va degustar un esmorzar de coques, seguit de l'assemblea general ordinària.

           

 

En l’assemblea es van donar les últimes directrius per a organitzar les venidores festes de Sant Jordi. El punt àlgid del matí es va donar quan es va procedir a la votació en segona ronda del nou president-a. 

 

Van votar un total de 319 festers. Mª Teresa Aragonés Albero i Alicia Sempere Beneyto van mantindre en suspens a la general fins a l'últim moment atés que entre les dos van rebre més del 92 % dels vots. Al final Mª Teresa va obtindre 150 vots i per tant seria la propera presidenta de la Filà. Alicia va comptar amb 126 vots i els altres tres candidats van ser: Jordi Vañó, amb 19 vots, Mª José Mataix, amb 9 vots i Mª Francisca Beneyto, amb 4 vots. Va haver-hi també 6 vots nuls i 5 en blanc. La nova presidenta anomenarà junta directiva i prendrà possessió del càrrec després de les festes de Sant Jordi.

 

A les 14,30 hores es va servir un dinar per als festers que van optar per allargar la festa d'este dia, amb el pagament previ d'un tiquet. El dinar va estar amenitzat per la xaranga “La Tranca” i va haver-hi un gran ambient fester.

 

9 d'abril, Exaltació de Capitans i Bandereres i Pregó de Festes 2012

 

A les 12 hores començà al Teatre Principal, amb la particularitat que en enguany només una filà, els Marrocs, tenia capità. La resta de filaes van designar representants. L'acte va ser presentat per Mª José Vañó Belda, comissionada dels Moros Vells i Miguel Enrique Albero, comissionat de la Societat Musical de Banyeres de Mariola.

 

La primera part va estar amenitzada per la Societat Musical de Banyeres que va interpretar el pasdoble Benicadell, la marxa cristiana Apòstol Poeta, la marxa mora Tonico i el pasdoble Reina de Festes.

La segona part era la dedicada a l'exaltació pròpiament dita de capitans i bandereres, on la comparsa de moros vells va estar molt dignament representada per dos membres de la junta directiva; Juan Gil Albero i Adelina Molina del Vas. El xiquet que va portar la banda va ser Luis Moreno Molina.

 

El pregó de festes va estar a càrrec del banyerut Joaquín Silvestre Albero, Doctor en Químiques per la Universitat d'Alacant, on exercix com a professor titular de Química Inorgànica. 

 

FESTES DE SANT JORDI

 

21 d'abril, Trasllat de Sant Jordi.

 

Amb la presència d'autoritats, Comissió de Festes, junta de la Confraria de Sant Jordi, banderes i presidents de les diferents filaes, capitans i bandereres, bandes de música, festers i poble en general, a les 19 hores i amb la disparada de 21 salves d'honor, va eixir al carrer la imatge de Sant Jordi des de la seua ermita per a ser traslladada al temple parroquial.

           

La filà de Moros Vells va estar representada pels capitans Adelina Molina del Vas i Rafael Pont Payá.

 

Mes tard a les 22 hores es va fer el sopar de sobaquillo en el maset del carrer Pizarro amb un ple quasi absolut amb festers ocupant les dos naus. Actuà la banda de música oficial per a totes les festes: la banda de Lloc Nou En Fenollet i amenitzà tota la vetlada.

 

 

 

22 d'abril, dia de l'Entrada

 

En la plaça dels Plàtans, amb totes les comparses reunides amb les seues respectives bandes de música, a les 10'30 hores va donar començament l'ofrena de flors a Sant Jordi i l’entrada de bandes.

 

Com és tradicional la Comparsa va ser encapçalada pel Xirimiter i el tabal. Va ser nombrosa la participació dels festers de paisà, amb manta i barret, així com de xiquets que, acompanyats alguns pels seus pares o familiars i vestits amb el trage de fester, portaven el seu ram de flors a Sant Jordi.

 

La banda de música va interpretar durant el reorregut el pasdoble “De la Font Bona a la Plaça”. La representació dels capitans en este acte va estar a càrrec d'Adelina Molina del Vas i Jorge Sempere Avellán.

 

Després del rés de l'Àngelus a les 12 del migdia i interpretats els himnes Nacional, Regional i el de la Festa, que per primera vegada els va realitzar la banda de música local La Nova, d'acord amb el nou reglament de la Comissió de Festes, va donar començament el XXII Premi d'Interpretació d'Entrada de Músiques Godofredo Garrigues.

 

El pasdoble triat per la banda oficial dels Moros Vells, La Unió Musical Sant Diego de Lloc Nou d’En Fenollet, va ser “Justicia” de José Alfosea Pastor. Va dirigir la banda José Elías Aybar Moscardó, no obtenint premi a pesar de la bona interpretació.

 

Més tard la filà va organitzar, en el maset del carrer Pizarro, un dinar amb pagament d'un tiket a la que sol assistir un número reduït de festers.

 

 

La desfilada de la filà Moros Vells va estar formada per 33 esquadres, 13 bandes de música, 9 carrosses, tancan-la l'efígie de Mahoma amb alguns veterans de la filà acompanyant-la. 

 

Destacar que en el concurs de carrosses fet el dia anterior, la carrossa de Cristóbal Francés Beneyto, esquadra “La Faixa Fluixa” va obtenir el segon premi.

 

La pluja era cada vegada més persistent. Quan les primeres esquadres de la filà Marrocs feien entraven a la plaça es va haver de suspendre de forma definitiva l'Entrada per una forta tromba d'aigua que va durar tota la nit. 

 

Esta circumstància motivà que la Retreta es suspenguera. La Comissió de Festes va acordar que el tercer dia, després de l'ambaixada de la vesprada feren la seua Entrada les filaes que no van poder fer-ho, és a dir, Marrocs, Pirates i Califes, així com a partir de les 12 de la nit es fera el Cercavila.

 

23 d'abril, Sant Jordi

 

El matí començava al so de la xirimita i el tabal que a partir de les sis del matí recorria els carrers del poble despertant festers i poble en general anunciant el gran dia.

 

A les 7'30 hores començava la Gran Diana i concurs de caps i esquadres. Fa uns anys que la Comissió de Festes, amb bon encert, traça deu recorreguts diferents pels carrers de la població, u per filà, que comença i acaba a la Plaça Major. El recorregut assignat per als Moros Vells va ser: Ángel Torró, Constitució, Laporta, Sant Pere, La Creu i Ajuntament.

 

 

Amb el pasdoble “Puerta Grande” l'esquadra oficial va fer les seues evolucions i moviments molt coordinats i correctes, el que li va valdre perquè el jurat li premiara amb el tercer premi. Davall el comandament del cap Jorge Ribera Ribera, l'esquadra estava formada per: Cristóbal Ribera Ribera, Cristóbal Ribera Martínez, Rafael Pont Payá, Estanislao Mataix Mora, Roberto Silvestre Calatayud, Jorge Silvestre Calatayud, Vicente Berenguer Esteve, Agustín Ferre Albero, José Ricardo Ferre Mataix, Juan Emilio Blanquer Vilaplana, Juan Francisco Vañó Silvestre, Manuel Calero Ruiz, Jorge Molina Benítez, José Vicente Vañó Belda, Juan Vicente Francés Peiró, Ignacio Vañó Aznar, Jorge Sempere Avellán i José Vicente Berenguer Cots.

 

La representació dels capitans en este acte va estar a càrrec de Jorge Molina Sempere i Laura Domenech Sempere.

 

Finalitzada la diana, es va servir un esmorzar en el maset del carrer Pizarro on van assistir gran nombre de festers. Després van acompanyar els representants dels capitans a la Missa Major que en este acte van ser Cristóbal Ribera Ribera i Mª Lutgarda Vañó Belda.

 

La Missa Major va ser oficiada per D. Manuel Soler Espí, Canonge de la Catedral de València i molt conegut a Banyeres per haver sigut el seu rector des de juliol de 1967 fins a novembre de 1974. La Confraria de Sant Jordi va creure que era l'ocasió més indicada per a presidir la Missa Major del dia de Sant Jordi ja que fins ara no ho havia fet, encara que sí en la de la Reliquia. Per altra banda complia enguany les seues Bodes d'Or Sacerdotals, havent iniciat a Banyeres el seu apostolat. Mai havia ocorregut que coincidiren tres realitats en una persona; haver sigut rector a Banyeres, complir 50 anys de sacerdoci i predicar el dia del Patró.

 

En la seua homilia va ressaltar tres punts. Primer que devem els cristians identificar-nos amb Crist i posar-lo sempre en les nostres preocupacions i metes. Segon que no perdem la mirada de Sant Jordi en estos temps difícils en què els banyeruts han tingut sempre un esperit treballador, emprenedor i constant i que ell mateix va aprendre estos valors a l'estar ací a Banyeres en els seus primers anys de sacerdot. I tercer que no perdem el dia gran que Banyeres atresora i que després del dia de Sant Jordi, és sens dubte el dia del Cementeri, genuí i intocable per a qualsevol banyerut.

 

Al finalitzar la missa el Rector D. Ricardo va agrair a D. Manuel les seues paraules i li va instar a celebrar una missa a Banyeres en acció de gràcies pels seus 50 anys sacerdotals una vegada acaben totes les celebracions de Pasqua, a la qual cosa els assistents a la celebració van corroborar amb un fort, calorós i llarg aplaudiment pel qual D. Manuel va acabar la celebració molt emocionat.

 

Després de la missa i els posteriors acompanyaments a les autoritats eclesiàstiques i civils a la seu de la Confraría de Sant Jordi i l'Ajuntament, la Comparsa es va dirigir al maset del carrer Pizarro per a prendre l'aperitiu de rigor no sense abans procedir-se a realitzar el Ball Moro en l'entrada del maset. 

 

Les components del ball van ser: Mónica Berenguer Belda, Inma Albero Gandia, Mª Isabel Francés Jordá, Ana Belda Salas, Lucía Ruiz Toledo, Magdalena Vicedo Silvestre, Odile Ferre Ballester, Mª Reme Gil Ribera, Sonia Ferre García, María Belda Silvestre, Carmina Palacios Gadea, Ana Salas Vañó, Silvia Molina Sempere, Beatriz Aznar, Merce Ferre Ferre, Patricia Montava Belda, Teresa Camarasa Beneyto, Mª Carmen Mataix Francés, Mª Francisca Beneyto Ribera, Paula Sanchis Ferre, Lidia Sanchis Ferre, Cristina Vilanova Ribera, Mª José Ferre Ferre, Susana Calero Beneyto, Andrea Blanes Mataix, Reina Gil Ribera i Alícia Sempere Beneyto. 

 

Cal matisar que sent 27 les components, el grup que balla és de 24 (dos subgrups de 12), les tres restants es van rellevar en les tres vegades que es balla en festes per absentar-se en algun ball alguna d'estes components.

 

Les autoritats ens van visitar en el transcurs de la capitania. Va prendre la paraula el President per a agrair la presència de les autoritats i fer diversos obsequis a diferents festers. En primer lloc als dos festers que enguany complixen les seues bodes d'or en la comparsa: Jorge Ferre Francés i Juan Ferre Ferre. Després se li va fer un xicotet obsequi a la festera Mª Nieves Mataix Francés per encarregar-se d'assajar als xiquets de l'esquadra oficial i a Alicia Sempere Beneyto i Reinalda Gil Ribera per assajar a les xiques del Ball Moro. Tot seguit se'ls va fer entrega als quatre germans de la família Mataix Sempere d'una manta quadros de manera simbòlica pel gest que van tindre regalant un tall de manta per a cada fester així com la seua confecció. I finalment també es va tindre una menció especial al fester més vell en actiu que té la comparsa, Agustín Ferre Enrique.

 

 

A les 17 hores donava començament la desfilada infantil omplint el seu recorregut de xiquets que imiten als majors i que mes d'un hauria d'aprendre d'ells per la seua serietat i saber fer. Una gran multitud de xiquets van concórrer a l’acte en què cal destacar l'esquadra oficial infantil al comandament del cap Iván Calabuig Gisbert i la seua esquadra: Jorge Latorre Ferre, Jordi Molina García, Alex Vilanova Ribera, Hugo Urios Ferre, Jonatan Belda Lloret, Javier Barceló Ferre, Ismael Cortés Francés, Jordi Tortosa Valor, Victor Ferre Francés, Pedro Gil Torres, Joaquín Silvestre Barceló, Ginés Palazón Vicedo i Paco Martí Albero. En esta desfilada van representar a la comparsa com a capitans Agustín Ferre Albero i Mª Lutgarda Vañó Belda.

 

A les 19 hores, amb les 21 salves d'honor i l'eixida de Sant Jordi per a entronitzar-lo en la seua carrossa, començà la Solemne Processó. Cal destacar la notable assistència de festers ja que, com a curiositat, a altura del número 30 del carrer Laporta, es podia observar que els primers festers dels Moros Vells ja doblegaven pel carrer Sant Pere i l'esquadra oficial, que tanca la filà, estava pel número 34 del carrer Laporta. El que certifica que van eixir gran quantitat de Moros Vells. També que no hi havia cap trage especial, sens dubte conseqüent a les dificultats econòmiques del moment. La climatologia també es va fer de notar en alguns moments amb molestes ratxes de vent. El banderí de la filà va ser portat per Jorge Mataix Pérez i la representació dels capitans va estar a càrrec d'Adelina Molina del Vas i Rafael Beneyto Miró. La processó del Patró la va presidir el Vicari Episcopal, D. José María Payá Mataix

 

 

24 d'abril, dia de Moros i Cristians

 

El matí començava igual que el dia anterior a les 6 del matí amb la xirimita i el tabal per diferents carrers despertant la població i anunciant el dia del combat entre moros i cristians. Ressaltar en este moment la figura del Xirimiter, Francisco Jesús María Romero, més conegut per Paco Bessó, que porta amb nosaltres actuant ininterrompudament ja 15 anys, per la qual cosa és considerat ja com un fester mes. És acompanyat per Manolo Pérez Pizarro el qual porta també molts anys amb el repicament del tabal.

 

En la Diana va participar la mateixa esquadra oficial que ho havia fet el dia anterior amb la diferència del recorregut que s'ha de seguir que va ser: Ángel Torró, Correus, Villena, Ruperto Chapí, Juan Bta. Domenech, Botànic Cabanilles, Santa LLúcia, Laporta, Sant Pere, La Creu i Ajuntament. 

 

Acabada la diana, els festers van acudir al Barranc Fondo i més concretament a l'ollería on esmorzaren. Després es va fer, en la Serreta de la Neu, el parlament i simulacre de combat entre els dos Ambaixadors, acompanyats pels festers, el ball de la bandera en el Barranc Fondo i la guerrilla pujant fins al Castiell. Al comandament de la comparsa, junt amb l'ambaixador, estava la representació dels capitans que en este cas eren Jorge Albero Blanquer i Mª José Vañó Belda. Esta última va cedir el lloc a la seua germana Mª Lutgarda en l'ambaixada.

 

 

A l'arribada al Castell i una vegada havien arribat totes les filaes, sobre les 13'30 va tindre lloc l'Ambaixada Mora actuant com a ambaixador José Carlos Molina Benítez i d'apuntador i estafeta Luis Miguel Belda Mora.

 

 

Amb l'eixida solemne de l'efígie de Mahoma del maset es va iniciar la guerrilla de la vesprada. La Ramona, com també és coneguda la Mahoma, estava enganxada a un carret que era portat pels més menuts de la comparsa. La representació dels capitans va estar a càrrec de Paula González Mataix i Jorge Albero Blanquer. Una vegada al Castillo es va recitar l'Ambaixada Cristiana, estant de sentinella en la fortalesa mora Luis Miguel Belda Mora. Igual que l'any passat els dos Ambaixadors, tant al matí com a la vesprada, van donar major realç a la lluita amb arma blanca amb gran realisme, arribant a ferir-se l'Ambaixador Cristià sense majors conseqüències. A continuació es va ballar el Ball Moro.

 

Tal com s'ha explicat abans, una vegada va finalitzar l'ambaixada de la vesprada les filaes de Marrocs, Pirates i Califes van fer la seua desfilada del dia de l'Entrada.

 

A les 12 de la nit començà el Cercavila o Retreta, iniciant-lo en ban cristià i a les 12'30 el ban moro. El fanal dels Moros Vells el va fer l'esquadra “K-Alí-Motxo” i el motiu era una dona vestida de moro vell davant d'un espill i afaitant-se la barba per a eixir en l'esquadra oficial, tema que reflectia l'aprovació de que les festeres ja podien eixir sense barba en els actes que així es requeria el seu ús. El fanal va obtindre el tercer premi amb 145 punts en el concurs celebrat el dia 21 pel matí. Destacar la poca afluència de festers a este acte motivat sens dubte pel cansament ja de diversos dies de festes.  

 

25 d'abril, dia del Sant Crist

 

A les 8 del matí, al Morer, es va ballar la bandera no havent-hi, de moment, cap voluntari per a agafar la capitania de l'any que ve. Moments abans es va visitar la finca recordant que allí es va rebre la Relíquia de Sant Jordi l'any 1780.

 

Durant la pujada al cementeri es va fer la salva pertinent davant l'ermita de Sant Jordi i posteriorment les tres salves en els dos recintes del cementeri. Els responsos van ser resats fester Fidel Berenguer Francés.

 

La missa la va presidir el Vicari Episcopal D. José María Payá Mataix, el qual va estar bastants anys de vicari en la nostra parròquia i concelebrada pel nostre rector D. Ricardo i el sacerdot equatorià D. Fernando. A l'acabar els capitans dels Moros Vells, que en esta ocasió van ser Mª José Vañó Belda i Juan Jorge Ferre Ferre, van depositar una corona de flors en l'altar en record de tots els difunts del poble.

 

L'esmorzar en el bancal del Sant Crist es va dur a terme amb normalitat. 

 

Les últimes esperances de tindre Capità per a l'any que ve es van esvair definitivament a la porta de l'ermita del Sant Crist al ser alçada la Bandera i imposant-li la banda.

 

Després de la baixada serpentegen-te del Sant Crist amb tirs fins a l'ermita de Sta. Mª Magdalena i davant de la porta d'esta, es va fer el “Despojo” per part de l'Ambaixador Moro, José Carlos Molina Benítez amb una magnífica declamació. Van estar al costat de l'ambaixador els representants de capitans que en este acte eren Mª José Vañó Belda i Agustín Ferre Albero. 

A continuació es va tornar a ballar en les festes el Ball Moro i a seguidament van continuar els trons d'arcabusseria fins a la Plaça Major.

 

A les 17 hores va tindre lloc en la Plaça Major el ball de la bandera i a continuació es va procedir al canvi del Sant Jordiet. Al no haver-hi Capità i tampoc per a l’any proper, la imatge va eixir del maset del carrer Pizarro i passant per la fatxada del Temple Parroquial, com és preceptiu, es va tornar al mateix lloc. Tot això amb la solemnitat que acostuma la nostra filà amb el cant dels gojos al Sant i el respons. 

 

Durant el trajecte si s'ajunten dos imatges del Patró de diferents comparses, es saluden les dos amb les pertinents reverències. En este cas va coincidir amb la imatge de les filaes de Contrabandistes i Jordians. Durant la vesprada la representació de capitans va estar a càrrec de Mª Lutgarda Vañó Belda i Evelio Mataix Mora.Va ser molt poca la participació de festers durant els actes de la vesprada.

 

26 d'abril, Octavari de Sant Jordi

 

A les 20 hores va tindre lloc en la parròquia el primer dia de l'Octavari de Sant Jordi que està dedicat en sufragi dels difunts de les comparses de Moros Vells i Cristians. En l'homilia D. Ricardo, que va ser qui va presidir la celebració, va insistir en el matís que Banyeres, igual que els pobles antics, sempre han fet festa. Que a pesar de totes les dificultats i moments difícils, els pobres sempre han sabut i han fet festa. Els nostres avantpassats feien festa sense grans ostentacions i no els feia falta introduir res de fora perquè ella mateixa ja es val amb els seus propis mèrits i valors, trobant-se ací l'arrel de la festa i en la que hem de mirar cap al futur.

 

Conclosa la celebració, en el maset del carrer Pizarro va haver-hi un aperitiu.

 

5 de maig, Trasllat de Sant Jordi

 

Com a colofó es va procedir al trasllat de la imatge xicoteta de Sant Jordi a la seua ermita donant així per concloses les festes patronals del 2012. Van assistir com a representants de la Filà el president i els representants de capitans Pedro Gil Ribera i Sara Albero Albero així com els dos comissionats de la Comissió de Festes, Mª José Vañó Belda i Evelio Mataix Mora.

 

3 de juny, Assemblea General Ordinària

 

A les 12 hores va tindre lloc l'última Assemblea General Ordinària presidida per José Luis Vañó Pont, en la que es va donar compte de les passades festes. Va haver-hi també un gran apartat d'agraïments a tota la gent que ha col·laborat amb esta junta directiva i en especial el president va agrair a la seua junta directiva la labor que han realitzat conjuntament durant estos dos anys al capdavant de la comparsa.

 

 

 

29 de juny, Sopar de germandat “a la fresca”

 

De gran acceptació per part dels assistents es pot considerar que va ser el sopar de sobaquillo organitzada per les juntes directives de les filaes de Cristians, Maseros i Moros Vells. L'esdeveniment va tindre lloc a les 21'30 i per la bona climatologia regnant, al trobar-se en època estival, es va organitzar “a la fresca” en les voltants del carrer Castell i parc infantil adjacent. Es van disposar taules, cadires i viandes suficients per a poder albergar als 300 festers assistents dels què prop de 125 eren moros vells.

 

 

14 de juliol, Paella estiu

 

A les 12 hores va tindre lloc en el maset del carrer Pizarro l'Assemblea General Ordinària on es donen totes les directrius i preparatoris per a la pròxima festa de la Relíquia. Al principi la nova presidenta, Mª Teresa Aragonés, va presentar la seua junta directiva.

 

A continuació es va servir la tradicional paella per a tots els festers assistents. Va haver-hi un gran ambient, comptant amb la presència de la banda de música local “La Nova”.

 

 

Sopars de sobaquillo

 

Durant tot l'any es van programar distints sopars de sobaquillo coincidint amb l'últim divendres de cada mes, amb una afluència mitjana d'uns 100 festers. Les dates en què es van organitzar entre 2011 i 2012 van ser:

-           26 agost

-           28 octubre

-           25 novembre

-           27 gener

-           24 febrer

-           30 març

-           13 abril, amb assistència de la banda de música de Quatretonda.

 

En el moment en què es tanca esta crònica, la Comparsa Moros Vells està formada per 493 festers.