Filà dels Moros Vells - Banyeres de Mariola
Está en:
» QUI SOM
» HISTORIA
Castellano
ValenciàAccés privat
Historia
Es desconeix l'any de fundació de la nostra filà i segons la tradició dels nostres majors es va fundar al mateix temps que es van iniciar les nostres festes de Moros i Cristians en honor a sant Jordi, junt amb la comparsa de Cristians. Per això són les primeres, respectivament, dels bàndols moro i cristià.
ORÍGENS DE LA FESTA A BANYERES DE MARIOLA
Tant l'Arxiu Municipal com el Parroquial de Banyeres de Mariola, han sofert els avatars del pas del temps i sobretot de les guerres, fent impossible el fixar, amb precisió, els orígens de la mateixa.
Seguint la teoria majorment acceptada, les actuals festes deriven de la soldadesca.
La soldadesca del nostre poble va prendre part, entre altres ocasions, en la Guerra de Successió, en el bandol del futur rei Felip V, sabent-se que portaven en la seua bandera “pintat el Gloriós Sant Jordi”.
Entre els privilegis concedits pel rei Felip V a la nostra vila per la seua fidelitat, destaca, en el tema de les festes, el de data 27 de maig de 1708. Per este privilegi, Banyeres de Mariola continuaria celebrant les seues festes sense cap condició en el tema dels tirs d'arcabuceria.
En l'Arxiu Històric Nacional, es conserva una relació de despeses de festes del nostre poble de l'any 1747, en la que apareix la de sant Jordi.
En 1771 el rei Carles III va publicar la “Real Pragmàtica”, per la qual es prohibien els tirs d'arcabuceria. El 14 de març de 1786 les autoritats banyerines eleven un escrit al Govern sol·licitant l'alçament de la citada Pragmàtica, aconseguint-lo el 29 de maig de 1786, sent el segon poble que ho va aconseguir, després d'Alcoi, amb a penes un any de diferència.
El 7 de setembre de 1780, va arribar a Banyeres de Mariola una relíquia del nostre patró, donant origen a la festa de la Relíquia.
El primer cronista de les nostres festes va esser el botànic valencià Antoni Josep de Cavanilles, el 23 d'abril de 1792, dilluns, es trobava en el nostre poble, deixant constància en el seu “Cuadern d'excursions” de les nostres festes de Moros i Cristians: “Apenes eixim del pinar es veu ja el castell i poble de Banyeres de Mariola construït al capdamunt de una muntanyeta, i en el cim d'eixa el castell, els seus carrers en costera, i tot cobert a l'orient pel cabeço d'una muntanya, que ja es reputa ramal o primer escaló per a la Mariola. Feien els de Banyeres de Mariola en eixe dia la festa de Sant Jordi, la que van continuar en el següent amb gran estrèpit de tirs i atacs, representant la presa del castell pels moros i la represa que després van fer els cristians“.
En poques paraules ens diu Cavanilles tota l'essència de les festes de Moros i Cristians, arriba el dia de sant Jordi, s'està celebrant la festa religiosa, i l'endemà té lloc la guerrilla amb la presa del castell per un bàndol i la reconquesta per l'altre “amb gran estrèpit de tirs i atacs”, tenim els dos bàndols el “moro“ i el “cristià” i l´ús de la pólvora, i encara que no el diu, s'entén que hi hauria ambaixades, “representant la presa del castell”, citant un altre element important de les festes “el castell“.
En 1805 regnant Carles IV, es reitera la publicació de la Pragmàtica de son pare i davant del dubte de si era vàlid el permís aconseguit per Banyeres en 1786, es demana i aconseguix, el 3 d'agost de 1807, la confirmació de la llicència que ja tenia la nostra vila.
És de notar com en 1792, Antoni Josep de Cavanilles ja parla clarament de “moros i cristians“, i no obstant vint-i-cinc anys després, en 1807, en el paperam oficial encara es diu “soldadesca”, per això, per a Banyeres és molt difícil el precisar quan es va canviar d'una denominació a l'altra. Potser el poble les anomenara de moros i cristians i en llenguatge oficial continuaren amb soldadesca.
Les festes de Moros i Cristians de Banyeres de Mariola són de les més antigues i el que és més important, no eren festes que es feien a causa d'un esdeveniment singular, passant un temps sense que tornaren a celebrar-se, sinó que tenien lloc tots els anys, en les mateixes dates, en honor del patró.
FILÀ DE MOROS VELLS
Com s'ha indicat abans, l'origen de la nostra filà està unit al de les festes banyerines, ens falta també la documentació, només tenim l'estirp d'algunes famílies que es remunten als rebesiaios o més pertanyent “als moros vells“, conservant alguna peça festera.
Se sap que en 1876 va esser capità de la nostra filà Francisco Francés Molina.
El llibre d'actes i el reglament de la nostra filà més antic que es conserven són de l'any 1925.
L'ambaixador moro ha de ser membre d'ella. A més de les ambaixades, l'últim dia de festes recita a la porta de l'ermita de Santa Maria Magdalena, la Conversió del Moro al Cristianisme, cridada també Despojo o Relació a Sant Josép, així apareix en el manuscrit de les ambaixades de 1902.
Les actuals ambaixades són del poeta i metge de Beneixama Juan Bautista Pastor Aicart, qui les va compondre per a Banyeres a finals del segle XIX. En l'acta del ple del nostre Ajuntament de 29 de març de 1869, figura que eixe any s'estrenen noves ambaixades, per la qual cosa les actuals són les terceres com a mínim.
No es coneix cap canvi en la indumentària festera de la nostra filà, sí que ha canviat, com és lògic, la qualitat d'algunes peces, abans es calçaven espardenyes i ara sabates.
L'himne de la mateixa és el pasdoble “Manta a Quadros”, estrenat en 1968, sent l'autor de la lletra el moro vell Ricardo Rodríguez Bernabeu i de la música Godofredo Garrigues Perucho, director llavors de la banda de música de Banyeres.
Una de les nostres peculiaritats és el “Ball Moro”, el que es balla actualment és de finals del segle XIX, El músic alcoià Amado Blanquer va opinar: “ és una música amena, desenfadada, joiosa i molt apropiada per a la festa”. De l'anterior ball a penes se sap que a més dels festers majors participava també un xiquet fester.
A més de la música de banda, continua amb la tradició del “tabalet i la dolçaina” instruments populars que serien els primers que acompanyarien a les nostres festes.
La esquadra oficial o de gastadors, desfila sempre a ritme de pasdoble, doncs al ser este més antic que la marxa mora, ha conservat la tradició.
És la filà més nombrosa de Banyeres de Mariola.
CREDITOS | XHTML 1.1 |
CSS |
W3C WAI-AA